Qui fê-djdju chal mi å rocher
A tos lès tins a tos lès vints
A tant grèter a m’sansouwer
A risquer m’vêye à tot moumint.
E twè qui fêsse pitit crolé

Avou t’marinde di teûye cirêye
T’a l’ère d’in’ oûhê rèvolé
Foû d’on niyå d’miråcolèye
T'èsteûs co îr so l'ban di scole
Ti scrîhév' a sint Nicolè
Ti djouwév' todi al pidjole
Avou lès ôtes pitits valèts.
T’a v’nou å monde èn’eun’måhîre
Po t’rècrèster on t’a appris
A påtrouyî quéquès-priyîres
E a djåzer les oûy bahîs

A catwaz’ans vo-t’-la in’ome
Avou dès gros clawés solés
Fåte di passe-dreuts, fåte di diplome
Vo-t’-la condåner a trîmer
Come tos nos’-ôtes, ovrî d’pièrîre
Drî in’ berlinne ou al’ricôpe
I fårê bin qu’ti t’lèye a dîre
Po in’ sètch tåte di neûre sirôpe
.

                         

Robert  RAHIER


 

image : http://geneajosie.free.fr/Carrier.html

Retour