Qui fê-djdju chal mi å rocher
A tos lès tins a tos lès vints
A tant grèter a m’sansouwer
A risquer m’vêye à tot moumint.
E twè qui fêsse pitit crolé
Avou t’marinde di teûye cirêye
T’a l’ère d’in’ oûhê rèvolé
Foû d’on niyå d’miråcolèye
T'èsteûs co îr so l'ban
di scole
Ti scrîhév' a sint Nicolè
Ti djouwév' todi
al pidjole
Avou lès ôtes pitits valèts.
T’a v’nou å monde èn’eun’måhîre
Po t’rècrèster
on t’a appris
A påtrouyî quéquès-priyîres
E a djåzer les oûy bahîs
A catwaz’ans vo-t’-la in’ome
Avou dès gros clawés solés
Fåte di
passe-dreuts, fåte di diplome
Vo-t’-la condåner a trîmer
Come tos nos’-ôtes, ovrî d’pièrîre
Drî in’ berlinne ou
al’ricôpe
I fårê bin qu’ti t’lèye a dîre
Po in’
sètch tåte di neûre sirôpe.
Robert RAHIER